CARACTERÍSTIQUES DE L'ESQUEMA CORPORAL

Podem considerar l’expressió corporal com a tota acció, gest o paraula desenvolupada a través del nostre cos amb l’objectiu de comunicar-se.

Aquesta es defineix per una sèrie de característiques, citades per Quesada (2004):

• Està molt lligada a l’expressió dramática; ja que a través d’aquesta els xiquets i les xiquetes juguen, sobretot, a representar persones, accions o situacions. A més, amb l’expressió corporal es poden representar actituds, estats d’ànims, etc.; tot açò afavoreix l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes.

• Té com a instrument el pròpi cos i amb  l’ajuda d’aquest es canalitza el que vol expressar la persona, en el nostre cas, els xiquets i les xiquetes.

• Aquesta té la funció de potenciar el llenguatge, fent relacionar el cos amb els diferents tipus de comunicació existents.

• L’expressió corporal ajuda al xiquet a expressar i mostrar els seus sentiments i també, el seu coneixement del món i la resta de les persones, així com la seua percepció del que ens envolta, és a dir, de la realitat.

• L’adquisició de l’esquema corporal en el xiquet/a és una necessitat bàsica per a la construcció de la seua personalitat.

• L’organització de l’esquema corporal és el punt de partida de nombroses possibilitats d’acció i, a més a més, té un paper molt important en el desenvolupament dels xiquets/es.

• L’evolució de l’esquema corporal està lligat al desenvolupament psicomotriu que comprén i diferència progressivament les diferents funcions i processos dels nivells motors, perceptius, sensorials i expressius.

• L’esquema corporal s’elabora a partir de: coneixement del propi cos, desenvolupament de les capacitats perceptives-motores i el desenvolupament de la lateralitat.

Per conèixer millor les diferents característiques de l’expressió corporal, diversos autors classifiquen aquesta en les següents etapes:

v  Etapes d’elaboració de l’esquema corporal segons Vayer

1-Etapa : Del naixement als 2 anys (Període maternal):

            -Comencen a “plantar-se” i a moure el cap.

            -Comencen a “plantar” el cos.

            -Arriben a la posició d’estar aseguts amb ajuda i després ho fan sols.

            - Comença la individualització i l’ús dels membres.

- Arriben a la posició de sentar-se amb recolçament i, posteriorment sense aquest.

- La individualització i l’ús dels membres porten a terme, progresivament, a la reptació i després al gateig.

- L’ús dels membres permet la força muscular i el control de l’equilibri, aquest permet a la seua vegada:

§  L’endressament i la posició del peu amb ajuda i després sense ella.

§  Les primeres coordinacions globals asosiades a la aprensió.

2. Etapa: Dels  2 als 5 anys:

-       A través de l’acció, la prensió es fa cada vegada més precisa associant-se a una locomoció cada vegada més coordinada.

-       La motricitat i la sinestèsia (sensació per la qual es percebeix el moviment muscular, posició dels nostres membres) permet al xiquet/a el coneixement i la utilització cada vegada més precisa del seu cos sencer.

-     La relació amb l’adult és sempre un factor essencial d’aquesta evolució que permet al xiquet/a evadir-se del món exterior i reconeixer’s com un individu autònom.

3. Etapa: 5-7 años (Període de transició):

-       Desenvolupament de les possibilitats del control muscular i el control respiratori.

-     L’afirmació definitiva de la lateralitat.

-       El coneixement de la part dreta i esquerra.

-       La independència dels brassos amb relació en el cos.

4. Etapa: 7-12 anys (elaboració definitiva de l’esquema corporal):

Gràcies a que el xiquet/a agafa part de les diverses parts del cos i el control del moviment, desenvolupa:

§  La possibilitat de relaxament global o segmentari (de la seua totalitat o de certes parts del cos).

§  La independència dels braços en relació amb el tronc.

§  La independència de la part dreta en relació amb la part esquerra.

§  La independència funcional de diferents segments i elements corporals.

§  La transposició del coneixement de sí mateix al coneixement dels altres.

A partir d’aquesta etapa, el/la xiquet/a ja haurà assolit la seua pròpia autonomia. A mesura que va agafant consciència de les parts del seu cos i de la seua totalitat, serà capaç d’imaginar-se o de fer una imatge mental dels moviments que realitza amb el seu cos, açò permetrà planejar les seues accions abans de realitzar-les.  

Segons Le Boulch:

1-Etapa del cos viscut (fins els 3 anys): Tot un comportament global. Conquesta de l’esquelet del seu “jo” mitjançant l’experiència global i de la relació amb l’adult.

2-Etapa de discriminació perceptiva (de 3 a 7 anys): Desenvolupament progressiu de l’orientació de l’esquema corporal. Al final el/la xiquet/a és capaç de dirigir la seua atenció sobre la totalitat del seu cos i sobre cadascún dels segments corporals.

3-Etapa del cos representat (de 7 a 12 anys):  s’aconsegueix una independència (funcional i segmentaria global) i autoavaluació dels segments. Tenen mitjans suficients per a conquistar la seua pròpia autonomia.

Segons Ajuriaguerra citat en Ruíz Medina (2010):

1- Etapa fins als 3 anys: Nivell del cos vivenciat. No existeix diferència entre allò afectiu i cognitiu. Es donen dos procesos fonamentals per a la maduració del xiquet/a: la marxa i el llenguatge.

2. Etapa de 3 a 7 anys: Nivell de discriminació perspectiva. Tres apartats:

-       Perfeccionament de la motricitat global.

-       Evolució de la percepció del propi cos.

-       Accès a l’espai orientat.

3. Etapa de 7 a 12 anys: Nivell  de la representació mental del propi cos. Evolució de la intel·ligència, interpretació neuroafectiva i  l’estructuració espai-temporal.