ESQUEMA CORPORAL DES DE LA PSICOLOGÍA GENÈTICA

Aquest punt de vista és diferent d'altres enfocaments de l'esquema corporal que provenen del camp de la neurologia o de la fenomenologia. Aquest és un enfocament pròpiament psicològic. Els autors més importants en aquest camp són: Wallon, Zazzo, Spitz, Piaget, entre altres, citats en Coll (1983), que estudien la formació de l'esquema corporal i la seua evolució al llarg del desenvolupament.

En el concepte del cos apareixen dos aspectes complementaris:

• El cos com és vivenciat (com a objecte i subjecte de l'activitat afectiva)
• El cos com es coneix (Activitat cognoscitiva)

El primer aspecte l’han estudiat Wallon i Spitz, mentres que el segon ha sigut estudiat per Piaget.

• Des d’una perspectiva de la psicologia genètica segons Henri Wallon:  el problema de la construcció de l’esquema corporal és el de la posada en comú de la postura i les impressions visuales, considerant que hi ha parts del cos que el/la xiquet/a no pot percebre directament per la vista, com la seua cara, els seus ulls etc, excepte peus i mans. Per açò,  l’organització de la imatge del cos és de gran importància; ja que no es pot constituir com un compartiment tancat.

• Zazzo (psicòleg i pedagog francès, discípul i defensor de Henri Wallon) va estudiar les reaccions infantils davant de l’espill, imatges i fotografies i les va qualificar distinguint cinc etapes des del naixement fins els tres anys del xiquet:

-       1ª.- El/la xiquet/a no reacciona.

-       2ª.- El/la xiquet/a observa la imatge de l’altre, però no la seua.

-       3ª.- Gira la mirada cap a l’altra persona i comença a interessar-se per la seua.                 

-       4ª.- S’interessa per la seua pròpia imatge.

-    5ª.- El xiquet ofereix reaccions de desconcert i després reconeixement explícit.

• Spitz (psicoanalista) afirma que el fet que el subjecte suposa cada una de les etapes oral, anal edípica, latència, etc. de manera gratificant crearà en ell/a un sentiment de benestar corporal que contribuirà a una adequada formació de la imatge corporal.

• Piaget, sempre dins de la psicologia genètica, ofereix una perspectiva diferent, afirmant que el coneixement i la representació del cos han d’obeïr a les lleis generals que governen en coneixement i la representació mental dels altres objectes, insistint en que són precisament aquestes lleis generals les que s’han ocupat d’estudiar.

Per a Piaget els estadis del desenvolupament de la inteligència corresponen als de l’adquisició de l’esquema corporal i de l’espai.

Relacionant amb el procès adquisitiu d’esquema corporal apareix el to muscular, considerat de gran importància per molts autors degut a les sensacions propiceptives que provoca.

Segons Piaget la imatge corporal expressada a través del dibuix va evolucionant paral·lelament a la noció de l’espai. Poc a poc va apereixent una geometria projectiva, lentament en el dibuix es va enriquint, encara que és incapaç de respectar la distància entre les parts representades, als 9 anys comença a comprendre la forma, utilitza la línia corba per a representar els muscles. Als 11-12 anys és capaç de fer el dibuix de perfil, les omissions són extranyes y escasses. Dibuixa  el personatge en funció d’una visió global. El xiquet està apropant-se a una geometria euclidiana o mètrica en la que la forma i la distància són respectades.