Ens centrem en l’estudi que Le Boulch, citat en Mayolas, Villarroya, & Reverter (2010),  realitza en relació a l’adquisició de la lateralitat:

●     Període de 0 a 3 anys: es pot observar una futura dominància mitjançant el reflex tònic cervical en les primeres setmanes de vida. Fins a l’any, es produeixen moltes variacions i no hi ha un predomini clar. La preferència lateral apareix cap a l’any i mig, quan l’infant comença a agafar una varietat més gran d’objectes. Un període d’inestabilitats pot produir-se entre els dos i tres anys. Cap als dos anys i mig ja es pot veure assolida la preferència lateral, encara que en el cas de les cames, aquest problema continue vigent.

●     Període de 3 a 6 anys: a partir dels quatre anys s’accepta la definició de la lateralitat. Entre els 5 i 6 anys, l’infant adquireix els conceptes de dreta i esquerra en el seu propi cos, en referència amb la seva dominància lateral, que a poc a poc es consolida fins aproximadament els 8 anys.

A l’hora d’avaluar la lateralitat de l’infant; l’educador o l’educadora compta amb diferents fonts d’informació:

1-    La informació que donen els pares.

2-    L’observació sistemàtica de les diferents activitats que es fan a l’escola infantil.

3-    La informació que es desprèn de la realització d’algun test, entre els quals podem trobar el test de Harris, el test de Zazzo, el test de Rogers o el test de Piaget.