Les observacions que va fer Ontón, citat en Torres (2014), parlaven sobre la lateralitat, la qual establida al final del primer any es podia perdre en el moment que el xiquet o la xiqueta començara a caminar; però aquesta es restabliria quan començara a menjar per si sols.  També senayalava que aquest tipus de desplaçament de la lateralitat s’estableix a favor de la dreta durant els 2-3 anys i a favor de l’esquerra durant els 3-4 anys.

Així doncs, atenent a les etapes de lateralització nombrades anteriorment, hem de treballar aquest concepte en l’aula per ajudar a definir la lateralització dels xiquets i les xiquetes en Educació Infantil per evitar trastorns. Per desenvolupar aquest concepte podem emprar diferents metodologies com per exemple:

-          Els Tets de lateralitat: A través dels diferents Test com el de “Zazzo” o el de “Harris”, podem observar la lateralitat dels xiquets i les xiquetes. Aquests estàn basats en la realització de diferents accions perquè és desenvolupe la predominança lateral.

-          Metodologia basada en l’exploració del cos: seria útil per a què el xiquet o la xiqueta explore les qualitats del seu propi cos, el situe en l’espai i es beneficie de les adquisicions del seu entorn. Aquesta es pot dur a terme a través de diferents jocs que l’ajuden a reflexionar i afirmen la predominança lateral.

-          Metodologia basada en l’experimentació: aquesta ha de ser activa perquè és adequat que el mestre o la mestra participe activament en l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, els guie per ajudar al seu desenvolupament lateral i els done suport per definir-se en un sentit o altre una volta estiga clara la inclinació natural. Però no ha de ser una metodologia pautada en la que el mestre o la mestra sempre guie l’aprenentatge del xiquet o la xiqueta i no el deixe experimentar la lateralitat. Sino que el/la docent ha de deixar llibertat perquè els alumnes i les alumnes experimenten amb el seu propi cos, el coneguen i esbrinen quina part és la predominant.

-          Metodologia basada en les manualitats: Per mig de les manualitats podem ajudar als xiquets i les xiquetes per definir la lateralitat. Doncs durant tot el procés de les manualitats, els infants estàn utilitzant les mans, tant l’hàbil com l’altra, i aquest procés l’ajudarà a reflexionar sobre la predominança de la mà.

-          Metodologia basada en la instrucció directa: Per mig de l’odre directa, és a dir, de la reproducció de models que facilite el mestre o la mestra que garantisca els aprenentatges dels xiquets i les xiquetes, desenvoluparan el coneixement de la lateralització. Amb aquesta metodologia es pot ocasionar la lateralitat forçada, doncs el xiquet o la xiqueta ha de dur a terme diferents accions amb la part que no predomine.

Una vegada explicades algunes de les metodologies per a treballar la lateralitat en Educació Infantil, hem de dir que nosaltres ens decantem per la primera metodologia, la qual està basada en els tests de lateralitat de Harris. Aquest autor es centrava en determinar la dominança lateral, o preferència d’utilització del costat esquerre o dret del cos, de manera que es puga determinar una lateralitat dreta, esquerrana, creuada, incompleta o ambidextra. Per tant, aquesta metodologia es centra en avaluar la dominança lateral de la mà i del peu.

Hem decidit treballar mitjançant aquesta metodologia perquè es tracta d’una prova individual, que nosaltres podem anar fent poc a poc a cada xiquet, ja que nosaltres sempre estarem observant allò que els nostres alumnes realitzen en classe, ja siga a nivell pràctic (activitat en el gimnàs) o a nivell quotidià (activitat en classe.

A continuació, adjuntem un exemple d’un test de Harris que podriem utilitzar en els nostres alumnes per a avaluar la dominança lateral.